antisistema. 1. Interj. U. para demonizar, denigrar, manipular, etc.

Ahora resulta que si la gente a la que se ha puesto al límite de la supervivencia se cabrea con los ladrones que nos han llevado a esto que han dado en llamar crisis se les llama "antisistema".
Ahora resulta que si los que están sometidos a la continua violencia verbal del estado y los medios de comunicación se rebelan, es porque son unos "antisistema" y ellos son los únicos violentos.
Ahora resulta que, según las consignas de algunos medios de comunicación, los protagonistas de los altercados de ayer 29S en Barcelona "no son huelguistas, son antisistema".
¿No es más cierto que los millones de huelguistas que ayer hicieron triunfar la Huelga General en España hicieron suya esta huelga convocada mal y tarde porque en realidad están / estamos hartos de este sistema que nos va a llevar a la ruina total?
¿No es más cierto que la violencia nace del saqueo sistemático al que hemos sido sometidos todos impunemente por los bancos y los mercados financieros?
¿No es más cierto que lo verdaderamente sorprendente es que a estas alturas la gran mayoría de los ciudadanos aún nos contengamos y evitemos explotar cuando se insulta a diario a nuestra inteligencia y se juega obscenamente con el futuro de nuestros hijos y del propio planeta en que vivimos?
Faltaría más. Pues claro que somos antisistema.
Lo somos porque este sistema ha hecho aguas.
Lo somos porque pese a ello se empeñan en reflotarlo sobre las espaldas de los náufragos que ha dejado por el camino.
Lo somos porque creemos que no es justo.
Porque pone en peligro los derechos ganados con la sangre de los que nos precedieron.
Porque nos roba el trabajo y la riqueza que éste genera.
Porque embrutece a la gente con "propaganda y fútbol", llegando a hacer bueno aquello del "pan y circo".
Porque usando la democracia como coartada, reduce nuestra libertad a mínimos que no fueron conocidos sino en las más crudas dictaduras.

En fin, no seré yo quien apruebe las acciones violentas. Pero tampoco quien demonice a quienes las ejercen en el extremo de la desesperación y en el callejón sin salida al que nos están llevando.
¿Es que pretenden pisarnos el cuello y que encima nos dé gusto?

Os dejo con un par de vídeos que hablan por sí solos de la violencia y en el que aparecen unos individuos uniformados que, efectivamente, no son huelguistas.
También con el comunicado del Movimiento 25 de septiembre acerca del desalojo del Banco Español de Crédito de Barcelona. Un punto de vista que, sin duda, no llegará a eso que cínicamente se llama "informativos".

Comunicat davant del desallotjament del banc reapropiat de plaça Catalunya i arran de la jornada de vaga general del 29 de setembre

La vaga general ha començat a la mitjanit. Al llarg de la matinada i el matí­, hi ha hagut piquets a tots els barris i punts estratègics de la ciutat. A les dotze del migdia els piquets dels barris han confluit a plaça Catalunya, on l'Assemblea de Barcelona havia convocat un piquet central unitari. Els mossos d'esquadra han intentat impedir que el piquet marxés per on estava previst, cosa que ha generat moments de tensió.
A les tres de la tarda, mentre els establiments de les Rambles i voltants estaven sent tancats, els mossos han procedit a 'escombrar' plaça Catalunya i han irromput al Banc Espanyol de Crédit reapropiat, que havia esdevingut des del passat 25 de setembre un espai de confluència multitudinària de cara a la vaga general i més enllà.
Al final de la jornada de vaga, hi ha 33 persones detingudes i algunes desenes de ferits per la policia. La denúncia interposada per part de la propietat de l'edifici havia estat arxivada pel jutjat tres dies enrere. Els mossos han desallotjat sense l'ordre pertinent del jutge: es tracta per tant d'un desallotjament il·legal. El pretext adduit per fer aquesta actuació d'excepció és que s'havien tirat objectes des de l'edifici. Però els mossos no han detingut ningú dels que romanien dins l'immoble ni s'ha trobat res incriminador, procediment policial que denota per si mateix que no es pretenia aturar algú que feia quelcom des d'un edifici, sinó desallotjar un espai per raons polí­tiques. Altres irregularitats han estat l'absència del número de placa visible en molts agents, així­ com la contractació de seguretat privada quan la denúncia de la propietat estava arxivada.
Per altra banda, cal dir que la intensa jornada de vaga que ha tingut lloc aquest 29 de setembre ha desbordat completament l'adscripció particular a un espai com el Banc Reapropiat de plaça Catalunya, a un ens com el Moviment del 25 de setembre, l'Assemblea de Barcelona, o a les diferents manifestacions dels diversos sindicats, incloses les dels sindicats majoritaris. És una evidència per a tot aquell que hagi passat pels carrers del centre de Barcelona aquest ja històric 29 de setembre del 2010, que el caràcter combatiu de la vaga era transversal, compartit i general. Adscriure la seva tonalitat excepcional a un sol sector respon tan sols a una lògica repressiva que pretén desvirtuar l'expressió d'un malestar col·lectiu de caire estructural. A aquestes alçades de la crisi, només el cinisme o l'autoengany poden seguir justificant un sistema que salva els bancs amb diners públics mentre imposa retallades socials i laborals a les classes populars, que ataca les condicions de vida de la majoria de la població mentre intenta mantenir a qualsevol preu els beneficis empresarials i financers.
El Banc Reapropiat de plaça Catalunya ha estat durant cinc dies un espai increible on han acudit centenars de persones. Entre moltes altres activitats (assemblees, xerrades, grups de treball, mapa de recursos, àpats, projeccions, punts d'informació, centre de mitjans, etc.), el diumenge 26 es va celebrar una assemblea amb 500 assistents que van apropar-se a la crida de quina és la teva vaga?. Persones amb condicions laborals i vitals molt diverses van agrair emocionades l'existència d'aquest espai, la possibilitat de posar en comú la seva situació i de començar a pensar plegades eines de lluita, alternatives i suport mutu per fer front a la crisi.
Així tot just comença. Perquè la nostra vaga no cap en un dia. Perquè sabem que la Barcelona de la Rosa de Foc va conquerir millors condicions de vida per a tothom a través de formes d'organització i lluita en el seu moment il·legalitzades o criminalitzades, com la vaga general. Perquè hem perdut la por. Perquè hem descobert que juntes ho podem tot.

Moviment del 25 de setembre Barcelona, 29 de setembre del 2010